dijous, 7 de juny del 2012

Agermanament Perú: Olor d’humanitat




La repetició de coses importants o extraordinàries, siguin positives o negatives, fa que les trobem normals i no les valorem suficientment. Així passa, en les coses positives, amb el sentit de voluntariat, de solidaritat, de cooperació, de donar un cop de mà a persones necessitades, d’estar obert als problemes i preocupacions dels altres, etc. Tot això, que és tan important i que expressa un fons extraordinari d’humanitat, ens cal valorar-ho i ampliar-ne el cercle, no pot ser simplement normal i rutinari.

També la repetició de coses negatives, com la violència, la mala relació entre persones, grups o països, la retallada de drets laborals, humans i socials, amb l’excusa de sortir d’una crisi que han provocat els que més tenen i més especulen, la creixent desigualtat entre els països del nord i del sud, etc., van entrant en la nostra consciència com a normals i fins i tot necessàries.

Les ideologies dominants, sobretot en l’economia, i potser sense adonar-nos-en, ens bombardegen amb missatges que, repetits una i mil vegades, ens arriben a fer insensibles. La pobresa, la desigualtat d’oportunitats, l’arbitrarietat jurídica, el desequilibri econòmic, aquí i en els països del sud, sempre han estat i segueixen essent greus injustícies, que fan tuf de deshumanització. És ben cert que una mentida, a força de repetir-la, la gent se l’arriba a creure com a veritat.

Des d’Agermanament Perú apostem per la humanització, per la igualtat, per la cooperació. Són moltes les accions i projectes realitzats, consolidats i en marxa. Tot això només és possible gràcies a la profunda humanitat de les persones que d’una manera o altra hi cooperen.

Volem fer olor d’humanitat, col·laborant amb Jaén, al nord del Perú, i volem fer olor d’humanitat col·laborant amb les persones més properes. Creiem que:
-Fan falta persones que portin a passejar els seus fills amb la mateixa constància que porten a passejar el seu gos.
-Fan falta persones que parlin amb els veïns com parlen diàriament amb les seves plantes.
-Fan falta persones que somriguin als altres com somriuen cada nit al televisor.
-Fan falta persones que dediquin tanta atenció als que conviuen amb elles com la dediquen al seu ordinador.
-Fan falta persones que protegeixin i tinguin cura de la seva família com protegeixen i tenen cura del seu cotxe o de la seva mascota.
-Fan falta persones que estiguin sempre disposades a col·laborar com estan sempre disposades a contestar el seu telèfon mòbil, facebook o twiter.
-En definitiva, fan falta persones que, senzillament, facin olor d’humanitat.


Dues realitats, dues accions solidàries: acolliment de nenes del carrer i defensa i promoció de la cultura nativa


Alberg per a nenes del carrer


 En un dels districtes de la ciutat de Jaén-Perú, enmig de la polseguera dels carrers i envoltat de cases amb el teulat d’uralita s’aixeca la nova seu de l’alberg Santa Rafaela del Sagrado Corazón. Aquest és la concreció d’un gran projecte dissenyat per la germana Maria i que, desde fa dos anys, recolzem des de la ciutat de Salt-Catalunya.

La Gna. Maria va comprovar la situació de molts nens i nenes que malvivien     (si es pot dir així!) pels carrers de   Jaén, més ben dit, pels voltants de la ciutat, enmig de la gran disbauxa que els entorns provoquen; enmig dels perills latents tant per l’agressivitat dels grups que busquen la destrucció dels valors humans com pels que mostren un despreci creixent pels drets  humans.

Doncs bé, ara tenim una casa llar pels nens i nenes del carrer! És un edifici bonic, clar, amb molt d’espai, net, on el sol entra per les finestres i les tanques protegeixen el pati on juga la mainada. La cuina i el menjador fan la funció de tota casa familiar, el dormitori, col·lectiu per tots els infants, els acull perquè de manera satisfactòria descansin sense problemes; la sala d’estudi facilita que sigui possible fer els deures i progressar a l’escola; els lavabos i sala d’estar ajuden a donar color a la gran família de l’alberg.

Comptem amb la presència continuada d’una persona adulta que es cuida plenament del funcionament de la casa i dóna afecte i calor humà als infants que hi resideix. Un equip de dones de la ciutat de Jaén fan voluntariat actiu: busquen recursos, sacs d’arròs, roba, estris per anar a l’escola... i sobretot es fan càrrec d’ésser presents amb els nens i nenes, cada setmana, varis dies a la setmana comparteixen amb el grup allò que la vida els hi ha negat: són els pares i les mares que fan possible el creixement de totes elles!

Actualment hi ha acollides deu nenes , la més petita de cinc anys, la més gran de deu anys. Totes elles recollides i rescatades d’indrets molt difícils on vivien en solitud. L’equip de dones voluntàries les ha anat a buscar i, conjuntament amb la Fiscalia del Perú, les ha acollit de manera totalment legalitzada. Totes les nenes van a escola cada dia i participen en les tasques de la casa.

Desprès d’una visita a l’alberg, l’equip Agermanament Perú, varem decidir contribuir a la millora del seu benestar aportant una quantitat per la seva alimentació. Varem començar l’any 2011 i continuem aquest any 2012, tot i les restriccions que patim en tots els indrets i situacions, tant personals com col·lectives.

Ens fa molta il·lusió participar en aquest projecte, començat per la Gna Maria i l’equip de dones de Jaén, encara que sigui tímidament.
Creiem que és de justícia optar per un espai que aculli humanament a les nenes del carrer, que tant patiment sofreixen en aquests indrets i ens agrada esser-hi presents amb el vostre suport!

Centre Waymaku


La realitat social, cultural i geogràfica del Perú esdevé d’una enorme riquesa en tots els indrets. Així parlem de la zona costenera, la zona urbana, la de muntanya i la selva amazònica. És en aquesta realitat on es situa les accions del centre Waymaku, de protecció i promoció de la cultura nativa de l’amazonia peruana.

Waymaku representa l’expressió molt rica en la cultura nativa que podem expressar, més o menys com “ quant s’aconsegueix la plenitut (centre per a visionaris)” Tot un símbol plé d’esperança. Aquest centre té per objectiu reunir als natius de la zona de la selva que actualment es troben a la ciutat de Jaén-Perú estudiant a la universitat diverses carreres per tal de fomentar la seva pròpia cultura.

Són dels grups Awajun i Wampis i la seva llar es troba al bell mig de la selva amazònica, molt     allunyada de la ciutat de Jaén, tant geogràficament com culturalment. La selva propera a Jaén, al   Departamento de Amazonas es troba dividida per cinc grans sectors, cadascun d’ells amb un gran riu, potent, immens: Chiriaco, Nieva, Santiago, Cenepa i Marañón. Els nois i noies solen anar un cop a l’any a casa seva amb la seva família, sovint quant acaben el curs escolar que a Perú coincideix a fi d’any.

Per arribar a casa seva ho tenen realment molt complicat. Solen tardar varis dies, un dia amb   camioneta de Jaén fins el port fluvial d’Imazita, al bell mig de la selva. Posteriorment segueixen pel riu un altre dia per arribar a la zona del Nieva.       

I, després, els queden tres llargs dies caminant enmig de la selva. Si bé cal esmentar la enorme solidaritat d’aquestes comunitats les quals acullen els nois i noies que fan camí cap a casa seva, donant allotjament, dormir i menjar a les cases.

La situació d’aquests estudiants a Jaén és molt precària. Quasibé tots ells viuen en habitacions llogades en cases, s’han d’espavilar per menjar i aconseguir la movilitat pels desplaçaments. A més a més els estudis, lògicament, generen despeses de material escolar, llibres... Un viatge a casa seva a fi d’any els costa uns 100 euros; l’alimentació d’un mes a Jaén uns 50 euros; l’habitació que lloguen al voltant dels 100 euros. Tot plegat d’enorme dificultats per unes famílies sense recursos econòmics, provinents de la selva, amb entorns culturals molt diferenciats.
A Jaén el centre Waymaku fa la funció de reequilibrar les energies d’aquests nois i noies, compensar les desigualtats i fer possible l’augment de la seva autoestima, sovint menyspreada per la cultura dominant. S’enforteix la seva llengua, la seva escriptura, el seu art, es crea un espai de diàleg i reflexió, d’autoajuda en els moments difícils que són molts. Al capdavant hi tenim a la Carme, la qual ajuda a cohesionar el grup i fer d’enllaç en totes les situacions i aspectes que es necessiten. El president del centre és l’Oscar, un jove awajun, fort, ben preparat, orgullós del seu orígen, transmet de manera molt efectiva el valor positiu de la diversitat.

Des de Agermanament Perú volem iniciar aquesta nova campanya de recolzament al centre Waymaku. Voldríem enfortir les situacions habituals i quotidianes per tal de fer possible que els nois i les noies natives puguin estudiar i retornar posteriorment a les seves comunitats garantint la millora de l’habitat i perservar les costums i la cultura. Entre tots i totes ho aconseguirem!
Agraïm la col·laboració de l’Agrupament Escolta Sant Cugat de Salt que varen organitzar la quina solidària d’aquest any destinada al centre Waymaku!

Vols participar? Ajuts per alimentació; ajuts per lloguer de l’habitació; ajuts per la movilitat a les terres de la seva; ajuts per material escolar; ajuts per matrícula universitària...Tu decideixes la quantitat!

Fem possible que el centre Waymaku funcioni!

La rea




RACÓ LITERARI


" Por donde el Marañón rompe las cordilleras en voluntarioso afán de avance, la tierra peruana tiene una bravura de puma acosado. Con ella en torno, no es cosa de estar al descuido.
Cuando el río carga, brama contra las peñas invadiendo la amplitud de las playas y cubriendo el pedrerío. Corre burbujeando, rugiendo en las torrenteras y recodos, ondulando en los espacios llanos, untuosos y ocres de limo fecundo en cuyo acre hedor descubre el instinto rudas potencialidades germinales. Un rumor profundo que palpita en todos los ámbitos, denuncia la creciente máxima que ocurre en febrero. Entonces uno siente respeto hacia la correntada y entiende su rugido como una advertencia personal.
Nosotros, los cholos del Marañón, escuchamos su voz con el oído atento. No sabemos donde nace ni donde muere este río que nos mataría si quisiéramos medirlo con nuestras balsas, pero ella nos habla claramente de su inmensidad.
 Las aguas pasan arrastrando palizadas que llegan de una orilla a otra. Troncos que se contorsionan como cuerpos, ramas desnudas, chamiza y hasta piedras navegan en hacinamientos informes aprisionando todo lo que hallan a su paso. ¡Ay de la balsa que sea cogida por una palizada! Se enredará en ella hasta ser estrellado contra un recodo de peñas o sorbida por un remolino, junto con el revoltijo de palos, como si se tratara de una cosa inútil. "
La Serpiente de Oro (1935)
Ciro Alegría

dimecres, 26 de gener del 2011

COMUNICAR-NOS: UNA NECESSITAT



Sovint diem que el món és un mocador, ja que les persones es troben fàcilment i la comunicació és ràpida. Però només pel que convé. Hi ha motius per pensar que, més que un mocador, el món és una barrera, una muralla, que separa un abisme de desigualtats i d’injustícies.

Ni més ni menys que tres quartes parts de la humanitat s’ho passen molt malament, amb prou feines subsisteixen. És a dir, l’única preocupació del setanta-cinc per cent de les persones, del matí al vespre, és intentar sobreviure, ells i els seus fills. Les seves preocupacions no són ni els vestits de moda, ni les comoditats a casa, ni les diversions els caps de setmana, sinó el dolor de buscar el pa de cada dia i el futur dels fills.

Aquesta realitat, que es mira d’amagar, l’hem constatat al llarg dels 15 anys d’Agermanament Perú. Per això, estem contents de la cooperació de Salt amb la Vicaria de la Solidaridad de Jaén. S’han fet passos importants per anar trencant barreres i muralles que ens separen. No és perquè sí que creiem en el nostre lema: “Junts en la distància: Agermana’t”. La comunicació, la col·laboració, la cooperació, són una necessitat: per nosaltres, per no aïllar-nos en la nostra bombolla; i per ells, per poder creure en ells mateixos, i obrir perspectives de futur, sense dependència, essent protagonistes del seu progrés humà i social.

Precisament en aquest Peque Peque es concreta la campanya d’aquest curs: potenciar la formació dels nois i noies amb aptituds, per tal que puguin estudiar i educar-se en un ofici o professió, oferint-los un apadrinament. L’apadrinament té una doble dimensió: la comunicació d’amistat, com a suport humà indispensable, i la comunicació econòmica per poder començar i acabar els estudis.

Cadascú de nosaltres, que tenim la sort de viure on vivim, podem col·laborar d’una manera o altra amb els projectes d’Agermanament Perú. El que no fan els poderosos sense entranyes, ho podem fer les persones que encara tenim un cor per estimar i veiem que comunicar-nos és una necessitat.

Crònica d’una realitat

La Lucia i en Pablo son dos infants de la zona rural de Jaén. Ells viuen al mig del camp, allunyats de la ciutat. Els seus pares treballen el camp i tenen un petit galliner. Als matins, quan s’aixequen, es renten amb l’aigua que han anat a buscar el dia abans a la bassa que hi ha als afores del seu “caserio”. La Lucia es qui s’ocupa d’aquesta tasca conjuntament amb la seva mare. En Pablo ajuda el pare a recollir llenya al bosc per cuinar a la seva llar.

Cada dia van a l’escola, encara que aquesta es troba a quatre hores de casa seva, hi van amb altres infants que van trobant pel camí tot caminant pels indrets de boscos. A l’escola molt sovint els hi costa seguir les classes dels seus mestres perquè arriben havent menjat només un cafè. Les classes continuen fins a les dues de la tarda que retornen a la seva llar amb tot el grup d’infants que han sortit de matinada.

La Lucia i en Pablo des de fa un any han augmentat molt el seu rendiment acadèmic gràcies a que, a mig mati, poden gaudir d’un plat a taula al menjador que hem inaugurat a la seva escola. Ens diuen que ara tenen molta mes força per estudiar i ajudar a casa seva.

Des de Catalunya podem arribar a posar mes plats a taula!

QUATRE exemples de projectes de cooperació al desenvolupament que tenim en funcionament

 

1. XARXA DE MENJADORS INFANTILS
on?  a la zona rural i urbana: Panchía, Jaén, Sagrado, Chancay, Magnall, Fraternidad
a qui donen servei? Infants i joves les famílies dels quals no tenen recursos
quants plats al dia? al voltant de 500
pressupost ? 22.000 euros l’any
qui finança? Ajuntament de Salt, Ajuntament de l’Escala, Ajuntament Castell-Platja d’Aro, Diputació de Girona

2. ENFORTINT  DONES  LÍDERS!
on? Províncies de Jaén, San Ignacio, Bagua
a qui s’adreça? Dones de les comunitats rurals, organitzacions populars, estaments i organismes oficials i públics
quin nombre de participants? Al voltant de 800
pressupost? 110.000€
qui finança? Generalitat de Catalunya – Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

3. RED EDUCATIVA
on? : Províncies de Jaén, San Ignacio, Bagua, Condorcanqui
a qui s’adreça? : equip de mestres i professorat
quin equip participa? Professorat representant de 35 centres educatius d’infantil, primaria i secundaria.
pressupost?: 5.000 euros a l’any
qui finança? : socis i simpatitzants

4. FARMACIOLES POPULARS
on? Zona rural i de selva
a qui s’adreça?: a la xarxa de postes de salut i promotors de salut
quin material?: bàsic de primeres cures
com ho fem?: recollida de material sanitari i enviament a la zona
qui ho gestiona?: equip de doctora i infermera a Jaén